Molt ben explicat! I fins i tot heu iniciat el debat amb la pregunta final del treball (estic temptat a dir documental). Així que, de moment, no hi ficaré cullerada...
Responent a la pregunta que ens planteja el grup, crec que per assolir el coneixemnt primer hem de conèixer l'autèntica realiat, com diu Plató. Però el problema que se'ns planteja, i el més difícil d'enfrontar en aquests moment és descobrir quina és l'autèntica realitat. Si se suposa que el que nosaltres estem vivint no és la realitat, no estem adquirint cap tipus de coneixement. Alhora es pot plantejar d'una altra manera: tot els coneixements i experiències que adquirim ara el que fan és apropar-nos a l'autèntica realitat.
Pensem que aquest video, tal com ha dit l'Elena, està tot molt ben trobat, amb les imatges del fondo ajuda a entendre i a enriquir el que ens expliqueu. Responent a la vostre pregunta, pensem que per arribar al coneixement, la curiositat és un dels factors més imporant per arribar-hi, tal com veiem a Matrix amb Neo, que té la temptació de saber la veritat que li planteja en Morpheo i la voluntat que té per enfrontar-se a aquesta veritat, el símbol d'aquesta escena creiem que és el moment que agafa la pastilla vermella.
Heu fet un molt bon video! penso també que és la curiositat i les ganes de saber més les que ens porten el coneixement perque a partir de fer-nos preguntes podem anar investigant i desgranat, és a dir extraient més coneixement.
El video en quan a aspectes estètics està molt ben preparat, i l'informació ben estructurada. La pregunta del final és interessant i crec que la resposta és, com a dit l'andrea, que primer hem de descubrir "l'autèntica" realitat i despres coneixer, ja que tot el que ara ens sembla que coneixem encara ho hem de coneixer. Mireia g. 1r B Batxillerat.
No vull ser repetitiva, però molt ben fet! Em pregunto però, al final, com pretenia Plató que tinguéssim accés a la realitat, quin és el camí que ens porta a conèixer finalment el que és real i ens aporta coneixement innegable? I en quant a la vostra pregunta sobre què ens porta al coneixement... no sé la resposta a què ens porta al coneixement de la realitat, per tant no sé què ens porta a allò que podem acceptar sense por i assegurar-ho com un fet segur, allà (com han dit anteriorment) és on recau l'autèntic coneixement. Sempre es pot parlar, però, del coneixement de bases equívoques, que és aquell que no aporta un coneixement real, però si un que ens permet estructurar el món i connectar idees que ens ajudin amb la relació amb aquest.
Molt bon vidio! Crec que ho heu enfocat d'una molt bona manera, a més a més les imatges fan que tot quedi molt més clar, i et porti a fer una reflexió sobre el tema més detallada. A més a més el mite fa entendre millo tota la relació entre els conceptes!
El vídeo està molt bé, i molt treballat. Dic això perquè sé els problemes que vau tenir a l'hora de fer el montatge. Al final us va quedar molt bé. Crec que heu explicat molt bé el mite i que ha quedat molt clar.
Hola nois! M’agrada molt la vostra presentació del vídeo, crec que està bastant treballat. Respecte el vostre vídeo, m’ha quedat bastant clar sobre de que parleu, i amb l’ajuda de les imatges s’entén més. Estic d’acord amb la Mireia G., ja que primer s’ha de descobrir l’autèntica realitat per conèixer. Has de tenir uns recursos mínims per poder experimentar i conèixer. Mireia Sulé Arimany, 1r Batxillerat B.
He de dir que aquest mite m'agrada molt, sobretot la part en què esmenta el patiment, el dolor i fins i tot la por dels humans en trobar-se amb una realitat verdadera, diferent a la coneguda. Crec que aquest fet es pot traslladar a diferents àmbits, els humans ens caracteritzem per tenir sempre por i en un principi no voler acceptar tot allò que és diferent. Per això, penso que potser fins i tot, per una cosa o per una altra, hem pogut trobar-nos al llarg de la història amb possibilitats de conéixer aspectes nous de la veritable realitat... i per naturalesa els hem passat desapercebuts o hem preferit no apropar-nos... Potser cadascun d'aquests aspectes els anirem acceptant poc a poc a mida que ens veiem capaços de "controlar-los"... és simplement una petita hipòtesi que neix d'una petita esperança d'arribar a tenir alguna possibilitat de conèixer la realitat...
La Marta Puig ha dit: "Em pregunto però, al final, com pretenia Plató que tinguéssim accés a la realitat, quin és el camí que ens porta a conèixer finalment el que és real i ens aporta coneixement innegable?".
Segons el que he après sobre Plató, ell diferenciava dos mons: el món sensible i el món de les idees. El primer està format per les realitats canviants, múltiples, que són percebudes pels sentits. I el segon està format per realitats absolutes, universals, independents, eternes i inmutables. Per tant segóns Plató s'arribava al coneixement veritable quan aconseguies arribar al món de les Idees.
No estic segura però crec que quan ens morim la nostra ànima va al món de les idees. Ja que aquesta al contrari del cos no forma part de la imperfecció del món sensible.
Fantàstic!!
ResponEliminaMolt ben explicat! I fins i tot heu iniciat el debat amb la pregunta final del treball (estic temptat a dir documental). Així que, de moment, no hi ficaré cullerada...
Isaac
Hola! Molt original el vídeo! Crec que il·lustrar amb imatges el mite està molt bé per acabar d'entendre'l del tot!
ResponEliminaResponent a la pregunta que ens planteja el grup, crec que per assolir el coneixemnt primer hem de conèixer l'autèntica realiat, com diu Plató. Però el problema que se'ns planteja, i el més difícil d'enfrontar en aquests moment és descobrir quina és l'autèntica realitat. Si se suposa que el que nosaltres estem vivint no és la realitat, no estem adquirint cap tipus de coneixement. Alhora es pot plantejar d'una altra manera: tot els coneixements i experiències que adquirim ara el que fan és apropar-nos a l'autèntica realitat.
ResponEliminaAndrea Padilla 1rBatxillerat. A
Som la Mireia Sulé i la Marta Solé.
ResponEliminaPensem que aquest video, tal com ha dit l'Elena, està tot molt ben trobat, amb les imatges del fondo ajuda a entendre i a enriquir el que ens expliqueu. Responent a la vostre pregunta, pensem que per arribar al coneixement, la curiositat és un dels factors més imporant per arribar-hi, tal com veiem a Matrix amb Neo, que té la temptació de saber la veritat que li planteja en Morpheo i la voluntat que té per enfrontar-se a aquesta veritat, el símbol d'aquesta escena creiem que és el moment que agafa la pastilla vermella.
Mireia i Marta, 1r Batx. B
Jonatan:
ResponEliminaHeu fet un molt bon video! penso també que és la curiositat i les ganes de saber més les que ens porten el coneixement perque a partir de fer-nos preguntes podem anar investigant i desgranat, és a dir extraient més coneixement.
Jonatan Martínez
1r-a de Batx
Hola noeis, molt creatiu el vostre video, em sembla fantastic tal i com l'heu ilustrat el mite. ara ja s'acabat d'entendre tot.
ResponEliminaEl video en quan a aspectes estètics està molt ben preparat, i l'informació ben estructurada. La pregunta del final és interessant i crec que la resposta és, com a dit l'andrea, que primer hem de descubrir "l'autèntica" realitat i despres coneixer, ja que tot el que ara ens sembla que coneixem encara ho hem de coneixer.
ResponEliminaMireia g.
1r B Batxillerat.
No vull ser repetitiva, però molt ben fet!
ResponEliminaEm pregunto però, al final, com pretenia Plató que tinguéssim accés a la realitat, quin és el camí que ens porta a conèixer finalment el que és real i ens aporta coneixement innegable?
I en quant a la vostra pregunta sobre què ens porta al coneixement... no sé la resposta a què ens porta al coneixement de la realitat, per tant no sé què ens porta a allò que podem acceptar sense por i assegurar-ho com un fet segur, allà (com han dit anteriorment) és on recau l'autèntic coneixement. Sempre es pot parlar, però, del coneixement de bases equívoques, que és aquell que no aporta un coneixement real, però si un que ens permet estructurar el món i connectar idees que ens ajudin amb la relació amb aquest.
Molt bon vidio!
ResponEliminaCrec que ho heu enfocat d'una molt bona manera, a més a més les imatges fan que tot quedi molt més clar, i et porti a fer una reflexió sobre el tema més detallada.
A més a més el mite fa entendre millo tota la relació entre els conceptes!
Marta Martí
El vídeo està molt bé, i molt treballat. Dic això perquè sé els problemes que vau tenir a l'hora de fer el montatge. Al final us va quedar molt bé.
ResponEliminaCrec que heu explicat molt bé el mite i que ha quedat molt clar.
Hola nois! M’agrada molt la vostra presentació del vídeo, crec que està bastant treballat.
ResponEliminaRespecte el vostre vídeo, m’ha quedat bastant clar sobre de que parleu, i amb l’ajuda de les imatges s’entén més.
Estic d’acord amb la Mireia G., ja que primer s’ha de descobrir l’autèntica realitat per conèixer. Has de tenir uns recursos mínims per poder experimentar i conèixer.
Mireia Sulé Arimany, 1r Batxillerat B.
Hey! molt bon video!
ResponEliminaHe de dir que aquest mite m'agrada molt, sobretot la part en què esmenta el patiment, el dolor i fins i tot la por dels humans en trobar-se amb una realitat verdadera, diferent a la coneguda. Crec que aquest fet es pot traslladar a diferents àmbits, els humans ens caracteritzem per tenir sempre por i en un principi no voler acceptar tot allò que és diferent. Per això, penso que potser fins i tot, per una cosa o per una altra, hem pogut trobar-nos al llarg de la història amb possibilitats de conéixer aspectes nous de la veritable realitat... i per naturalesa els hem passat desapercebuts o hem preferit no apropar-nos... Potser cadascun d'aquests aspectes els anirem acceptant poc a poc a mida que ens veiem capaços de "controlar-los"... és simplement una petita hipòtesi que neix d'una petita esperança d'arribar a tenir alguna possibilitat de conèixer la realitat...
Per cert, sóc la Nataly XD
ResponEliminaLa Marta Puig ha dit: "Em pregunto però, al final, com pretenia Plató que tinguéssim accés a la realitat, quin és el camí que ens porta a conèixer finalment el que és real i ens aporta coneixement innegable?".
ResponEliminaSegons el que he après sobre Plató, ell diferenciava dos mons: el món sensible i el món de les idees. El primer està format per les realitats canviants, múltiples, que són percebudes pels sentits. I el segon està format per realitats absolutes, universals, independents, eternes i inmutables. Per tant segóns Plató s'arribava al coneixement veritable quan aconseguies arribar al món de les Idees.
Però amb la meva pregunta jo volia dir, com podem nosaltres tenir accés a aquest món de les idees?
ResponEliminaNo estic segura però crec que quan ens morim la nostra ànima va al món de les idees. Ja que aquesta al contrari del cos no forma part de la imperfecció del món sensible.
ResponElimina