divendres, 28 de maig del 2010

Realitat i coneixement

Nosaltres: la Lubna, la Jéssica i la Maria hem treballat la relació entre la realitat i el coneixement. En especial ens hem basat en la Realitat, l'Idealisme i el Fenomenisme.

També, hem volgut saber l'opinió de dues persones i per això hi hem incorporat dues entrevistes.


Esperem que us agradi!


Lubna Talibi
Maria Aznar
Jéssica Sanguña

17 comentaris:

  1. Jonatan:

    Felicitats pel vídeo que heu fet! Només voldría destacar que les entrevistes que heu fet demostren que la majoría de la gent pensa que vivim em un món real, és a dir que els objectes i tot el que ens envolta existeixen per si mateix independent de la percepció d'un subjecte. A més heu explicat molt bé les altres tendències de pensament alternatives com l'idealisme com l'oposició del realisme i el fenómenisme com un terme mig entre aquests dos

    ResponElimina
  2. Ep, que no tinc massa clar si estic comentant el video o si estic somniant que ho faig...
    Tant és, pel cas que ens ocupa no crec que importi, oi?
    Vull fer una petició d'aclariment sobre un dubte que fa temps que em ronda i que espero que les periodístiques creadores del vídeo o bé algun comentarista atrevit tinguin la bondat de respondre:

    Creieu que és possible que una "cosa" (una qüestió, una afirmació, una relació entre objectes...) sigui VERITAT però que no sigui REAL?
    Isaac

    ResponElimina
  3. Jo crec principalment que si hi ha alguna cosa que pensa és real, tal i com ho he dit en els altres comentaris.
    pero una cosa que penso és que pot haver-hi alguna cosa que nosaltres la tenim en el cap i la pensem, que no existeixi, per la qual cosa pot haver-ne una cosa que sigui veritat i que no sigui real.
    exemple: si jo penso en un objecte inmaginari per mi mateixa, és una cosa que jo crec que pot ser veritat, peró aixó no assegura que seigui totalment real.
    Per tant jo crec que una cosa és real quan la pensem la toquem o l'imaginem.

    ResponElimina
  4. Estic bastant d'acord amb el comentari de l'Abigail ja que crec com ella, que una cosa pot ser veritat pero no real, en la nostre ment podem pensar coses, poden ser veritat per a nosaltres, però no més enllà de la nostre ment i la nostre imaginació, per tant, no ho consideraria real.

    ResponElimina
  5. Moltes felicitats primer per les intervencions externes que heu aportat, són diferents punts de vista. La meva opinió és que potser si que estem vivint en una realitat, però que en molts moments la idealitzem. En el moment que la idealitzem el que fem és embellir algun aspecte de la nostra vida que no ens agrada i el que volem és millorar-lo, o pensar que no és dolent. Crec que totes les persones som idealistes,encara que potser no ho expressem, però potser ho fem a la nostra ment.

    Andrea Padilla 1r Batxillerat A

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. M'ha agradat molt el fet d'afegir entrevistes en el video i alhora molt original.I a més ens han aportat punts de vista de gent que no ha estat treballant el tema com nosltres.
    Pel que fa a la qüestió, penso com l'Abigail i la Maria, podem pensar una cosa que sigui veritat almenys per nosaltres però que no sigui real.

    Laura Font

    ResponElimina
  8. Bé, jo personalment penso com les meves companys jo puc creure en una cosa que per a mi sigui real però per que en realitat no ho sigui, es un fet uns mica complicat d'explicar i estrany.
    També dir-vos que adjuntar l’opinió al vídeo gent del carrer està molt bé i és original.
    Felicitats!

    Marta Martí.

    ResponElimina
  9. M'ha agradat molt aixo de les entrevistes, com diu la laura. Em recorda al nostre video jeje i recordo que ens ho vam pasar molt bé.

    Enhorabona pel video i la el·laboració sobre el Coneixement i la realitat

    --> Sergi Navarro

    ResponElimina
  10. vosaltres tenieu el mateix text que nosaltres (Nataly Carreño, Marta Martí i jo), i crec que heu relacionat molt bé els exemples amb les tres teories explicades, i també crec que és original fer les entrevistes que heu fet al final.

    ResponElimina
  11. Hola noies!
    Seré directa, realment alguna vegada he tingut somnis on em creia que eren de veritat, que el què estava somiant m’estava passant a la meva vida real. No sé 100% si suposadament el que entenc per la “meva vida real” és la veritat, un programa informàtic o simplement un somni més, on m’axacaré d’aqui unes hores i seré més gran, més petita o simplement que seré una altra cosa (ser, persona, animal...). Els somnis, la consciencia i tot relacionat amb això, només fan que dur-te preguntes i olles, simplement em creure que només estic comentant un vídeo/treball per una signatura pel col•legi.
    Mireia Sulé i Arimany. 1r Batxillerat B.

    ResponElimina
  12. M'ha agradat molt el vídeo, sobretot per les entrevistes de les persones, ja que d'aquesta manera hem pogut saber el que pensa l'altre gent sobre això. Segons la meva opinió, jo crec que el fet de viure dia a dia és la realitat. No crec que ara tot el que estem vivint sigui un somni, tot i que mai es pot saber. A més, respecte a la pregunta, crec que totes aquelles coses per jo considero que són veritat, són reals per a mi, tot i que no sé si en realitat ho són de reals o no.

    Tal i com ha dit la Mireia Sulé, jo també he tingut somnis que semblaven la realitat, però que desprès ens despertavem i com si res. En veritat, no sabem si el que estem vivint ara és un somni o no...


    Elena
    1er Batx. A

    ResponElimina
  13. Crec que pots pensar i creure't que una cosa sigui veritat sense que sigui real, encara que com en un somni pots reconèixer el que és o simplement creurete'l com a realitat.

    Bona idea les entrevistes !:)

    ResponElimina
  14. Ha estat força bé el treball i lo que m'ha cridat mes l'atenció han sigut les enquestes a la gent per saber el que pensen sobre la realitat.

    ResponElimina
  15. Andreu i Nil:
    estem d'acord amb el que diu l'Abigail al 50%, ja que la nostre ment pot imaginar coses que realment no poden ser reals però que per a nossaltres ho siguin, però en el que no estem d'acord és que la nostre ment la dominem nosaltres mateixos i som nosaltres el que propiciem aquesta visió

    ResponElimina
  16. Andreu i Nil:
    estem d'acord amb el que diu l'Abigail al 50%, ja que la nostre ment pot imaginar coses que realment no poden ser reals però que per a nossaltres ho siguin, però en el que no estem d'acord és que la nostre ment la dominem nosaltres mateixos i som nosaltres el que propiciem aquesta visió

    ResponElimina
  17. Jo crec que tot el que vim es real o davant nostre es real, la nostra, imaginació, ment,els nostres sentits li donen una forma quella cosa X que nosaltres la recoeixem com real i com a existent.

    Jéssica Sanguña

    ResponElimina