El nostre text explica que hi ha dues fonts del coneixement: el racionalisme i l' empirisme, el que es basa en la raó i el que es fonamenta en l'experiència.
A partir d'aquest text hem volgut interpretar aquets dos pensaments.
El vídeo té dues científiques (Berta i Abigail) que estan fent un experiment amb l'ADN, aquestes defensen la postura de l'empirisme, també trobem un professor de matemàtiques (Jonatan) que aquest defensa la raó; i finalment trobem dues filosòfes( judith i Abigail) que plantejen i donen una conclusió al problema de l'origen del coneixement.
Berta Broch
Judit Vazquez
Abigail Chad
Jonatan Martínez
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Gràcies a l'experiència la nostra raó pot arribar a crear un coneixment, però, per si sola la raó l'única cosa que pot fer és deduir alguns coneixments que li venen donats per l'observació. Abans de poder solucionar qualsevol problema hem d'haver experimentat alguna situació similar per tal de que la raó pugui relacionar tots els conceptes que té i aleshores trobar una solució.
ResponEliminaAndrea Padilla 1r Batxillerat. A
Com diu l'Andrea, l'experiència que tenim tots els éssers humans, acaba formant una sèrie de coneixements que ens serviran al llarg de tota la vida. I a això, hi hem d'afegir la raó, la qual ajuda a relacionar experiències per tal de reaccionar davant d'una situació concreta...
ResponEliminaMireia Vidal
1r batx. A
Respecte a l'apunt de l'Andrea m'agradaria dir que és veritat quan diu que el nostre coneixament be donat per l'experiència (la que em observat, escoltat, tocat, etc), però com deia Plató també hi ha una part del coneixament que són les idees innates que ja teim des que naixem.
ResponEliminaDuna
Tal i com diuen les meves companyes, també crec que l'experiencia que tots els humans tenim és aquella que acaba formant un seguit de coneixements que perduraràn dins nostre per sempre i mai s'esborraran.
ResponEliminaElena Martinez
1r Batx A.
Estic d'acord amb tots els darrers comentaris. Crec per tant, que el nostre coneixement, allò que sabem de tot allò que ens envolta està format per totes aquelles coses que hem viscut, que ens han ensenyat i hem après al llarg de la nostre vida.
ResponEliminaPerò també penso que hi han coses que les sabem, les tenim en compte i comptem amb elles des de que vivim.
Maria Aznar
1r Batx A.
Efectivament tal i com a començat comenta'n l'Andrea i la resta de companyes, molts dels nostres coneixements venen arrel de l'acomulació d'experiències i moments viscuts que fan que quan ens tornem a trobar en una situació semblant siguem capaços de respondre adequadament i tirar endavant. Això sense una relació de conceptes vinguda a partir de la raó no seria possible i per tant la nostra acumulació d'experiències no ens serviria. Aquí també i pot entrar la memòria, que fa que totes aquestes situacions i les relacions entre elles les tinguem presents i les poguem utilitzar com a recurs.
ResponEliminaA part de que per la ocupació d'una aula de forma presumiblement clandestina i de que la dubtosa seguretat a l'hora de manipular materials potencialment explosius m'han fet pensar en un retorn al maig del 68, la idea del vídeo ha estat molt ben trobada.
ResponEliminaVeig que els comentaris anteriors es centren sobretot en la preeminencia de la raó sobre l'experiència i viceversa, i aquesta és efectivament la qüestió.
Tot i així, creieu (tal com s'hi ha aproximat mínimament la Duna) que hi ha un punt de connexió per afirmar la necessitat d'ambdues posicions?
Isaac
Bé, estic totalment d'acord amb les meves companyes però sobretot amb la Clara. El coneixement ve donat per l'acumulaciño de les nsotres experiències i l'interpretaíó d'aquestes i amb l'ajuda de la raó aquestes experìencies ens donen el coneixement necessàri per respodre en un moment o situació determinats.
ResponEliminaLaura Font
Estic dacord amb la majoria de comentaris anteriors, però me quedat amb una cosa que ha dit l'Elena:"acaba formant un seguit de coneixements que perduraràn dins nostre per sempre i mai s'esborraran". Hi estic dacord, excepte per una cosa, és veritat que l'experiència acava formant un seguit de coneixements però no crec que perdurin tota la vida. Aquí entra el terme de la memòria. Encara que l'experiència perduri més, sempre acabarà desapareixent d'aquest món real o imaginari
ResponEliminaHola nois/noies!
ResponEliminaCrec que heu tingut una bona idea alhora de fer el vostre treball, utilitzant una aula (laboratori) per explicar-ho.
Personalment crec que per assolir uns coneixement necessitem experiències que ens ajudin a conèixer. Crec que no podem arribar a conèixer sense assolir una experiència mínima.
Mireia Sulé i Arimany. 1r Batxillerat B.
Bon treball noies! Esta bé aixo de fer "practiques il·legals" al laboratori del institut eh...
ResponEliminaAndreu i nil:
ResponEliminaEstem amb lñ'empirisme, ja que la millor base per a adquirir coneixement és l'experiència, ja que amb la sola imaginació no ho podem experiemntar al 100%
Holaa nois!!
ResponEliminaEsric d'acord amb alguns comentaris.
Crec que l'objectiu del coneixement és obtenir resultats certs.Per tant tots els humans tenim un seguit de coneixements que també podem compartir-la amb els altres.
J o estic d'acord amb l'empirisme es cert que arrel l'experiéncia coenixem i aprenem, la imaginacío només és el que s'origina ala nostra ment.
ResponElimina