El realisme sosté l'existència independent de les coses, encara que ni siguin conegudes. Segons l'aomenat realisme ingenu o natural, que no arriba a distingir entre l'objecte conegut i el mateix objecte, perquè ignora l'elaboració de l'objecte deguda a la percepció humana, les coses són tal i com les coneixem. Per al realisme crític cal distingir entre les qualitats objectives i les subjectives de l'objecte conegut.
L'idealisme sosté que no exiteixen altres objectes o coses que els continguts de la pròpia consciència, o ment, com idees, vivències, sentiments, percepcions, o els anomenats objectes ideals, com, per exemple, les entitats matemàtiques, i les consciències o les ments -inclosa la de Déu- que els pensen. Berkeley va fer clàssica aquesta opinió sostenint que "ser és ser percebut", ja que, coneixent només idees i sent aquestes només continguts de la consciència humana, no tenim certesa ni coneixement algun de l'altra cosa que ni sigui de la pròpia idea subjectiva.
El fenomenisme (en la mesura en que pugui distingir-se de l'idealisme de barkeley), teoria segons la qual l'home no coneix la realitat de les coses, sinó només les seves aparences o fenòmens, pot contemplar-se com un estat intermedi entre el realisme i l'idealisme. Defensa una doble manera de ser de les coses: el que és la cosa en si i el que coneixem d'elles. En si les coses són inaccessibles al coneixement de l'esperit humà i són, com a màxim, intel·ligibles o pensables. El que d'elles coneixem, no obstant, no és pura receptivitat de l'esperit humà, perquè el coneixement és acció de l'esperit que configura i dóna forma a la materialitat caòtica del sensible. El món del coneixement és el món fenomènic, dels continguts de consciència. El fenomenisme s'acosta, doncs, a l'idealisme, però s'allunya d'ell quan admet l'existència de les coses merament intel·ligibles o pensables, encara que no cognoscibles, més enllà de l'experiència.
Fantàstic! Molt divertit i alhora ben relacionat. La qüestió que a mi em ve al cap és la següent, i va especialment per aquesta colla de científics potencials que sou: creieu que la capacitat de mesurar, i per tant captar, més aspectes de la realitat fa que aquesta ens sigui realment més coneguda, o bé que ens demostra constantment que la fem (nosaltres) més complexa?
ResponEliminaIsaac
Crec que com elles diuen, potser si que existeix una realitat, l'autèntica, però nosaltres no som capaços de percebrel·la,i per tant, creiem que no existeix. Potser el que estem fent ara és forjar unes bases per tal d'aquirir uns coneixements que després, quan els assolim tots, podrem aconseguir apreciar l'autèntica realitat, aquella que quan vivim en la ignorancia no sabem com arribar.
ResponEliminaAndrea Padilla 1r Batxillerat. A
Personalment, jo crec que la capacitat de mesurar i captar més aspectes de la realitat fa que ens sigui més complexa perquè captem altres aspectes que no formen part de la realitat coneguda, però tenim la capacitat de relacionar tots o casi tots els aspectes i podriem dir que la realitat l'hem fet més coneguda.
ResponEliminaJa veus, primer t'he dit que la fem més complexa, però després de començar a escriure m'he donat compte que podrien estar relacionats i ja no ho tinc tant clar.
Laura Garzón, 1er B Batxillerat
uish, això és difícil...xd
ResponEliminaA veure... jo sempre he pensat que (a diferència del que sol dir-me la gent), les coses són sempre més complicades del que sembla.
Penso que potser en estar sempre intentant donar mesura a tot allò que ens envolta, i magnituds que agafen sentit i es relacionen, el que fem és lligarnos encara més i més a aquesta realitat que creiem conéixer tant. Potser fins i tot és una necesitat inconscient que tenim de trobar-li a tot el seu sentit i la seva lògica, per asegurar-nos de que les tenim totes amb nosaltres (és a dir, ens encanta sentir-nos cada cop més a prop de la veritat).
Llavors, diria que aquest fet, en comptes de complicar aquesta realitat, el que fa és fer-la més sencilla per nosaltres i que, per aquest fet, ens allunya de la que crec que seria la veritable realitat (sóc una partidària total del fenomenisme, en aquest sentit)...Vull dir, que em fa una mica de por que el fet de lligar-nos cada cop més a la nostra pròpia realitat ens eclipsi la visió d'altres possibles veritats...
No se si m'explico, tinc un greu problema de comunicació...
Nataly Carreño
Jo realment, penso que només existeix la realitat que vivim, tal i com tots ho veiem. Tot i que no tots ho veiem tot igual, tots veiem el món que ens envolta, i no crec pas que existeixi una realitat superior, que, algun dia arribem a veure. Malgrat tot, mai se sap amb que ens pot sorpendre la vida...
ResponEliminaPer cert, el vídeo és molt original ;)
Mireia Vidal
Pel que fa a la pregunta que ha plantejat l'Isaac no penso que la capacitat de mesura ens acosti més a la realitat. Potser fa que poguem conèixer noves dimensions del nostre coneixament, però tot i així les nostres percepcions (a través dels sentits) segueixen sent les mateixes. Seguim estan a la mateixa distància de la realitat encara que la poguem mesurar. Les mesures ens estableixen divisions de la realitat però no ens acosten hi acosten.
ResponEliminaDuna
Som la Mireia Sulé i la Marta Solé.
ResponEliminaCreiem que com heu plantejat el video està molt bé i molt original i visual. A més els exemples que poseu per convencen's del que és real i el que no està molt ben trobat.
Nosaltres també ens hem plantejat aquesta pregunta que si estem vivint en el món real o no, i hem arribat a la conclusió que mai podrem saber aquesta veritat, és una pregunta sense resposta.
Mireia i Marta, 1r Batx. B
El vídeo està molt bé noies! Segons el meu punt de vista, crec que la pregunta de que si estem vivint en un món real o no és difícil de contestar. Jo crec que la realitat és la que nosaltres percebem ara mateix, totes les coses que veiem ara són reals, els fets, les accions, etc. Però, tot i així, mai no sabrem si en veritat és aquesta la realitat o bé una altra....
ResponEliminaElena
Jonatan:
ResponEliminaHeu fet un bon video i molt divertit! jo crec que allò real és tot allò que té una existència, no crec que tingui que deprendre de que nosaltres ho percebem o no.
Probablement nosaltres, hi ha coses que no les acabem de percebre però existeixen i el món que vivim és real perque també existeix independetment de que nosaltres el percebem o no.
Jonatan Martínez 1r-a de Batxillerat
Noies, m'agrada molt el vostre video! el veig molt interessant i molt divertit.
ResponEliminaCrec que la realitat és tot alló que podem sentir, tocar i veure. Encara que tot alló que veiem podria ser inmaginari o no.
Qui sap si estem somiant, o si tot aixó és real.. la veritat que cada cop dupto més.
Nenes, el video molt divertit!! Marta tens tota la raó l'únic del que podem força segurs és de que no sabem res.
ResponEliminaMireia g.
1r B Batxillerat
Com ha dit algun/a company/a estic plenament d’acord amb l’aspecte que nosaltres creiem en una realitat autentica, però no la percebem, també crec en la nostra capacitat alhora de percebre objectes, etc, però aquesta es limitada.
ResponEliminaI responent a la pregunta principal crec que quantes més coses sabem o captem creiem que coneixem més ja que al només percebre el nostre entorn creiem que coneixem més coses, encara que no sapiguem que hi ha més enllà.
Marta Martí Montilla 1r Batx B
Primer felicitar-vos pel video que m'ha agradat molt i ha estat molt entenedor.
ResponEliminaPel que fa a la pregunta la veritat és qu eja no ho tinc gens clar i menys amn tote sles diverses opinions donades que han fet que la meva s'emboliqui. Així doncs, només puc dir és que vivim en una realitat però hio ha coses d'ella que no percebem i per tant no coneixem.
Laura Font
Molt ben fet!
ResponEliminaSí, sí, aquí hi ha un debat interessant... la posició que defensava la Marta crec que és aquella amb la qual la majoria de nosaltres estem d'acord, perquè dia a dia veiem que la nostra realitat pot ser totalment la contrària a la dels demés.
Respecte a la pregunta que proposava l'Isaac, crec que l'aportació de "teòrics" coneixements i punts de vista de la realitat no ens apropa no molt menys a ella, al noümen. Tots aquests aspectes que definim i sentim de la realitat o, encara més, que els demés plantegen d'ella, són només productes de la capacitat humana d'interpretar les coses. Pel fet que la Marta i jo veiem una tassa rodona no puc estar segura que ho és, sinó que els mecanismes que l'interpreten funcionen de la mateixa manera tant en el seu cas com en el meu. Crec que no ens hem de fiar del consens com a criteri per establir què és realitat o no perquè si tu ho veus vermell i jo ho veig blanc no hi ha ningú que ens pugui assegurar (estem tancats dins de la percepció humana tota l'estona) que allò és verd, o rajos de llum, o res.
No sé pas si m'he enrevessat massa.
Hola noies/nois!
ResponEliminaDefinitivament penso, que aquestes preguntes relacionades amb la realitat, són preguntes sense respostes. Per molt que la vulguem saber, buscar, no la trobarem.
Segueixo dient que la realitat que ens envolta és de veritat i que sí que m’ho creure.
Mireia Sulé i Arimany. 1r Batxillerat B.
M'agrada el reforç del video i sobretot les lletres que apareixen al començament "el sorollet no es real".
ResponEliminaTota la part teorica es força interessant i l'heu expresada molt be
Hola noies!
ResponEliminaSom la Lubna, la Jessica i la Maria.
Primer de tot, felicitats pel vídeo! Esta molt ben fet!.
Nosaltres pensem que la realitat és tot allò que veiem i vivim i que no hi ha res més enllà de tot això. Podria ser, que existís una altre realitat, però com de moment no l'hem percebuda, preferim pensar que tot el que hi ha en la nostra vida és la pròpia realitat.
Per un altre part creiem que de de debó vivim una realitat, però casdacú ho veu de diferents punts de vista, llavors això fa que comprenguem les coses d'un altre manera.
Hola! M'ha agradat força el vostre vídeo perquè tot està molt ben exposat i per aquesta raó és fàcil d'entendre el que preteneu explicar. Responent a la pregunta final del vostre vídeo us diré que no estic d'acord amb el que diu la Laura: "Si no ho veiem no existeix i per tant no és real". Jo penso tot el contrari ja que encara que nosaltres no siguem capaços de percebre alguna cosa no vol dir que aquesta no sigui real.
ResponEliminaI respecte a la pregunta plantejada per l'Isaac crec que la capacitat de mesurar ens acosta més a la realitat, tot i així aquesta capacitat no ens deixa saber completament com és la realitat verdadera. Per això estic d'acord amb la Duna quan diu que: " La capacitat de mesura ens acosa més a la realitat, però tot i així les nostres percepcions (a través dels sentits) segueixen sent les mateixes."