Hola nosaltres som uns alumnes de 1r de Batxillerat i us parlarem sobre uns textos de Descartes i Jonathan Dancy, que planteja una pregunta "És real tot el que vivim o és només una il·lusió?"
DESCARTES: Així doncs, suposaré que hi ha, no un vertader Déu-que és font suprema de veritat-, ainó un cert geni maligne, no menys arterós i enganyador que poderós, el qual ha usat de tota la seva indústria per enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les figures, els sons i les altres coses exteriors no són sinó il·lusions i somnis, dels que ell se serveix per atrapar la meva credulitat. Em consideraré a mi mateix com sense mans, sense ulls, sense carn, sense sang, sense cap sentit, i creient falsament que tinc tot això. Romandré obstinadament fix en aquest pensament, i si, per dit mitjà, no m'és possible arribar al coneixment d'alguna veritat, almenys està en la meva mà suspendre el jundici. Per això, tondré suma atenció en no donar crèdit a cap falsedat, i disposaré tan bé meu esperit contra les males arts d'aquest gran enganyador que, per molt poderós i astut que sigui, mai podrà imposar-me res.
DESCARTES: Així doncs, suposaré que hi ha, no un vertader Déu-que és font suprema de veritat-, ainó un cert geni maligne, no menys arterós i enganyador que poderós, el qual ha usat de tota la seva indústria per enganyar-me. Pensaré que el cel, l'aire, la terra, els colors, les figures, els sons i les altres coses exteriors no són sinó il·lusions i somnis, dels que ell se serveix per atrapar la meva credulitat. Em consideraré a mi mateix com sense mans, sense ulls, sense carn, sense sang, sense cap sentit, i creient falsament que tinc tot això. Romandré obstinadament fix en aquest pensament, i si, per dit mitjà, no m'és possible arribar al coneixment d'alguna veritat, almenys està en la meva mà suspendre el jundici. Per això, tondré suma atenció en no donar crèdit a cap falsedat, i disposaré tan bé meu esperit contra les males arts d'aquest gran enganyador que, per molt poderós i astut que sigui, mai podrà imposar-me res.
JONATHAN DANCY: Vostè no sap que no és un cervell suspès en una cubeta plena d'una líquid en un laboratori, connectat a un ordinador que l'alimenta amb les seves experiències ctuals sota el control d'algun científic enginyós (benèvol o maligne, segons el seu gust). Ja que vostè fos un cervell així, assumint que el científic té èxit, res dins les seves experiències podria revelar que vostè ho és, ja que les seves experiències són, segons la hipòtesi, idèntiques a les d'alguna cosa que no és un cervell dins la cubeta. Atès que vostè solament té les seves pròpies experiències per saber-ho, i aquestes experiènces són les mateixes en qualsevol situació, res podria mostrar-li quina de les dues situacions és real.
RESPONEU LES PREGUNTES QUE US HEM PLANTEJAT!
Pau Muñoz, Andrea Padilla i Clara Peyrecave. 1r Batx. A
RESPONEU LES PREGUNTES QUE US HEM PLANTEJAT!
Pau Muñoz, Andrea Padilla i Clara Peyrecave. 1r Batx. A
Segons el meu punt de vista, està molt clar que el món en el que vivim és real, tot el que ens envolta ho és, i així ha estat des de sempre. Però no penso que tot el que creiem i sabem sigui real, ja que molts coneixements que tenim potser són falsos i no han estat ben estudiats. Ni tampoc que estiguem determinats per cap ésser superior, ja sigui un Déu o qualsevol altre personatge.
ResponEliminaMireia Vidal
1r batx. A
Penso que Dancy i Descartes tenen en comú el pensament que la realitat ens és limitada. Divergueixen en la causa i el perquè. Jo penso que la causa de la limitació de la realitat és el nostre punt de vista; no podem conèixer més enllà dels nostres sentits i per aquesta raó la realitat ens és limitada.
ResponEliminaDuna
Jonatan:
ResponEliminaJo també, com diu la Mireia, crec que el món on vivim és real encara que no tot es absolutament verdader o cert, potser alguna teoria es considera certa ara però d'aqui uns any ens adonem que no
Jonatan Martínez
1r-a de Batxillerat
Jo crec el mateix que la Mireia i en Jonathan, que és que el món en que vivim és real tot i que hi han coses que no en sabem si ho és o no ho és, per que com pots estar segur del desenvolupament de la vida humana, o com pots afirmar que hi van apareixer dinosaures en el món i que és van extingir degut a una explotació, o com pots saber si existeix algun animal desconegut en el fons marí.
ResponEliminatot aixó no és pot saber si és real o no és real, com l'existencia d'un deu o més.
per tant jo crec que res és segur, l'unic que crec que tot alló que sent i ha estat pensat per mi mateixa és real.
Si, val, d'acord. La realitat ens envolta i la podem percebre. Pero com Descartes diu que els sentits ens aganyen com podem saber que el que sentim, palpem etc.. és real?
ResponEliminaLlavors entrem en discusió quan diferenciem el que és Real (Idea) i el que els nostres sentits capten. Reflexioneu! :)
--> Sergi Navarro
En Sergi té raó. Si segons Descartes els sentits ens enganyen, com podem arribar a conèixer la veritable realitat?
ResponEliminaAra que hem estudiat les diferents teories sobre la realitat, només puc dir que no crec en el fenomenisme (jo no dic que no pugui existir, només dic que jo no hi crec), però no estic segura de quina de les altres dues teories m'haig de creure.
Jo insisteixo, cada cop trobo més possible la teoria de la cubeta... I començo a preocupar-me...
ResponEliminaCrec que ja s'han exposat totes les teories i els fets, afegir-hi més no seria més que repetir el que s'ha dit. Ara només queda la opinió de cadascú.
Tal i com ha dit la Mireia, crec que el món en el que vivim és real, per nosaltres, tot i que potser tot allò no totes les coses que sabem o creiem que són d'una manera, potser no ho són del tot certes. En veritat, no sé quan podrem conèixer la veritat de tot això... De si som reals (tot i que per mi si) o que...
ResponEliminaElena M
1er Batx A.
Molt bé!
ResponEliminaJo vull respondre totes tres preguntes amb una de nova: creieu que el Gat es planteja aquest tipus de qüestions?
No em respongueu, és evident la resposta. Però la conclusió hauria de ser la següent: segurament la grandesa del coneixement humà no està tant en les respostes com potser en comprendre la naturalesa de les preguntes.
Isaac
Andreu i Nil:
ResponEliminaEstem d'acord amb la Mireia i la Elena, ja que com deia el text de jonathan Dancy,realment pot ser un crevell de laboratori on les seves experències depenguin d'un cinetífic i de la seva finalitat, un clar exemple seria la pel·licula matrix